FER ELS SOMNIS REALITAT

Hola a tots! Després de l’última i divertidíssima classe de didàctica tanquem aquesta assignatura en el nostre grau. Aquest blog ens ha servit per profunditzar  amb els conceptes i temes mencionats i donats a classe, però sobretot per tindre un seguiment de la feina i per fer una bona reflexió del contingut d’aquesta. Ací us deixem tot el treball que em recollit les tres components del blog i estudiants de primer de pedagogia.

Per concloure amb aquest comiat hem de dir que el nostre camí segueix endavant, que amb esforç propi, molt de treball i amb l’ajut dels companys pots aconseguir tot allò que et proposes; per què nosaltres seguim construint, seguim formant aquest futur pedagògic!

Finalment ací us adjuntem un vídeo que ens agrada moltíssim, ja que sols el títol que presenta la cançó  resumeix perfectament allò que volem fer realitat: FER ELS SOMNIS REALITAT.

Perquè amb una educació de qualitat es pot arribar molt lluny.

Fins la pròxima bloggers!

EL SEXISMO

Entendemos por sexismo el prejuicio o discriminación basada en el sexo o género, también se refiere a las condiciones o actitudes que promueven estereotipos de roles sociales establecidos en diferencias sexuales. Este término se suele utilizar normalmente para referirse a la discriminación de las mujeres.

Podemos encontrar esta desigualdad de sexos en varios contextos:
     - En el mundo laboral: descubrimos que la mujer es inferior porque cobra menos que un hombre en un mismo puesto de trabajo, además la mujer continua siendo la encargada del hogar, y en muchos casos es utilizada como objeto sexual.

     - En la publicidad: podemos observar en los anuncios publicitarios que vemos cada día en la televisión, que hasta los juguetes infantiles están estereotipados en función de su género, así como también las mujeres son el principal foco de los anuncios de detergentes y jabones, mientras que los hombres destacan en otros donde por ejemplo la cerveza es el objeto promocionado.

     - En el ámbito educativo: a lo largo de nuestra vida, encontramos profesores y maestros que todavía imparten su ideología de manera implícita, y por lo tanto si esta es machista, puede que las mujeres salgan perjudicadas en este entorno también.

Aquí os adjuntamos algunas imágenes publicitarias:

LES TIC, SEMPRE INNOVACIÓ?

A aquesta última sessió de didàctica primerament hem estat parlant de les noves tecnologies i la seva repercussió a la vida diària.

Estem en una època en la que les tecnologies estan presents dia a dia, per aquest motiu molts han passat a anomenar aquesta nova societat com la societat del coneixement, ja que amb un sol “click” pots obtindre molta informació. També cal remarcar que aquesta informació és molt accessible però està molt desordenada, menys organitzada.

Les TIC són ben presents a les aules; l’alumnat del present ha conviscut amb aquestes noves tecnologies pràcticament des de nàixer. El problema que trobem és que no sempre s’utilitzen aquestes tecnologies per construir coneixement, sinó que ho fan per estar en contacte fàtic , per combatre la societat. Aquest canvi també comporta un canvi en el professorat, ja que aquest deixa de saber-ho tot i passa a ser una figura guia que encamina a l’alumnat.

És clar que tota la tecnologia no és innovació però si aquesta s’utilitza com és degut com aportar un gran referent educatiu, aportant als alumnes, des de ben menuts, noves formes de buscar, aprendre i adquirir coneixements.

També hem gaudit de tres exposicions de temes diversos. La primera ha sigut sobre les persones amb Síndrome de Down, on ens han explicat el concepte d’aquesta malaltia genètica, els processos educatius que porten endavant aquests, els principals problemes als que s’enfronten i el tema de la seva integració. Ací us adjuntem l'enllaç que ens han mostrat per obrir debat obert sobre el tema de la integració amb les persones amb SD.

http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/padres-Ruben-sindrome_de_Down-hijo-clases_en_el_colegio_2_1710480098.html

La segona exposició que ens han ofert les nostres companyes ha sigut sobre la violència de gènere; en aquesta hem fet grups de cinc persones per poder debatre en grups les qüestions plantejades després de veure un vídeo molt interessant sobre aquest tema.
Hem de dit que la lluita contra la violència de gènere no s’atura i que amb una bona educació es pot arribar a ser un ciutadà responsable i respectuós amb els demés.

Finalment una altra companya ens ha exposat el tema del “Teatre de l’oprimit”, en aquest es realitzen una sèrie de jocs on el teatre representa la realitat social. La proposta educativa que ens presentava la nostra companya era la formació d’un taller que durés un mes, dins del sistema lectiu, amb una sessió per setmana per a xiquets i xiquetes entre 10 i 15 anys, ja que aquesta edat és prou crítica pel que respecta a l’estat social d’aquests.

Amb açò acabem l’entrada d’avui, fins la pròxima!

Moviment Cooperatiu de Educació Popular

El que pretén el moviment és canviar l’educació, amb millores i propostes per a fer una escola diferent, popular, pública, cooperativa amb la societat, intercanviant aprenentatge de l’àmbit laboral i el formatiu, per a tindre una formació permanent per a tots, el més important és veure i entendre la vida de altra manera per a poder viure de forma diferent.

El moviment el que vol fomentar és la expressivitat de l’ infant, ja que es considera que és molt important, és una manera de que els xiquets puguen transmetre el que pensen als demés, en alguns col·legis es fan servir per a cobrir aquest objectiu de les revistes dels centres, mitjançant les quals es vol donar la possibilitat als menuts d’investigar el saber, convertint-los en menuts investigadors(ex: creació de llibre després de la investigació, que poden estar a la biblioteca del centre per a consulta de tots).

A més altre dels objectius primordials són la contribució a la memòria, que el xiquet es desenvolupe en la societat, des de les seues experiències, fent-se servir de tot el que sap per a resoldre els problemes que se li van presentar.

Freinet va ser qui va obrir el camí, però el que s’ha de fer és traslladar els seus coneixements, el que ell va plantejar a les necessitats del moment en el que està la societat, comés que es proposa el MCEP.

Altra manera d'aprendre

Què són les comunitats d’aprenentatge?

 Són  projectes que tracten de  transformar les escoles,creant en elles  grups en els que interaccionen persones de diferents edats cada una aportant el seu coneixement. No són partidàries de la segregació, aposten per aprendre en grup, en el que tots estan amb tots, ajudant-se, convertint l’educació en algo comú, en el que tots tenen la mateixa importància, per a arribar a una igualtat educativa de totes les alumnes i els alumnes.

Són una aposta per la igualtat educativa, amb la finalitat de que tots els alumnes arriben a tindre èxit en l’escola.

Hem pogut veure a classe un vídeo en el que una xiqueta, Ania Ballesteros contava la seua experiència, de com va aprendre dins d’una comunitat d’aprenentatge. En aquest cas utilitzant dos mètodes, per una part la xiqueta ens explica com mitjançant grups interactius van adquirint coneixements, ja que entre els companys van ajudant-se, i recolzant-se per a aconseguir aprendre.

L’altre mètode que ens planteja són les tertúlies literàries en les que tota la classe llegia el mateix llibre i es feien posades en comú i això feia que els alumnes es motivaren per a llegir i aportar les seues experiències en el món de la lectura.

Les comunitats d’aprenentatge  fan possible la millora del clima escolar apartant les classes magistrals i fent que tota la comunitat educativa (entorn) participe de l’aprenentatge.

EL DISEÑO CURRICULAR EDUCATIVO

        En primer lugar, pasaré a mencionar algunos de los conceptos clave del texto dividido en secciones que hemos leído en clase: homogeneidad, taylorismo, desigualdad y currículum. Estos conceptos resumen la idea del texto, pues habla de la educación en cadena, teniendo a los alumnos en aulas por edades y realizando el mismo trabajo para todos.

        Una vez nombrado ello, pasaremos a definir el diseño que debería tener el currículum, este agrupa una acumulación de decisiones que dan forma al currículum y a la acción misma; es el puente entre la intención y la acción, entre la teoría y la práctica. Es llevado a cabo por los fabricantes de libros, el profesor, el director del centro... pero también intervienen los administradores educativos del Estado y los administradores educativos autonómicos.

        Así pues, los factores que dificultan un modelo claro de diseño son el nivel de concreción, aquello que entendemos por currículum, los agentes que intervienen, la organización del currículum dentro del sistema oficial y la configuración de la profesionalidad del docente.

        Añadiremos los niveles de concreción y límites que tiene el diseño del currículum:
- En un primer nivel tenemos que el currículum debe de estar dentro del Real Decreto 1513/2006 (a nivel estatal) y del Decreto 111/2007 (a nivel autonómico).
- En un segundo nivel debe de estar aprobado en el proyecto educativo del centro.
- En un tercer nivel debe de regirse a la programación de cada aula.

        Después de haber nombrado estos niveles, nombraremos los límites los cuales son:
- Los contenidos son seleccionados, organizados y adaptados a cada situación.
- Existe un marco organizativo del centro
- Las condiciones laborales tienen gran importancia
- Se considera necesaria una evaluación y un control externo sobre el currículum impartido

        Concluiremos diciendo que la garantía de saber más sobre la materia no significa dar mejores clases, como tampoco lo es no dejar volar la imaginación y la creatividad del alumno.

LES CULTURES NEGADES I SILENCIADES AL CURRÍCULUM:

Una vegada més dediquem aquesta entrada per parlar del currículum, arribant així a la fi d’aquest tema. Com hem parlat dies enrere el currículum fa referència a tots aquells continguts que es donen dins d’una aula i de que manera aquestes es porten a terme.

La institució escolar és un lloc fonamental, i per això ha de ser un lloc de reflexió i reconstrucció del coneixement, condició essencial d’una pedagogia crítica alliberadora.

Les veus absents que trobem a la cultura escolar són les següents:
-Les cultures de les nacions de l’Estat espanyol.
-Les cultures infantils, juvenils i de la gent més gran.
-Les ètnies milloritàries o sense poder.
-El món femení.
-Les sexualitats lesbiana i homosexual.
-El món rural i mariner.
-Les persones amb discapacitat.
-Les veus del tercer món.

Totes aquestes veus són absents en la majoria dels casos a les aules dels estudiants; vagament és fan presents en algun dia de l’any. Açò passarà a anomenar-se currículum de turistes, i un exemple ben clar és la celebració del dia de la dona, es fa present algun dia, però no al llarg de tot el curs educatiu.
Dit açò, i per deixar el concepte més clar, quan parlem de currículum de turistes?
Quan presenta les següents característiques:
-La trivialització.
-Com a record o dada exòtica.
-En dedicar un dia.
-Estereotipant.
-Tergiversació.

Per tant i per finalitzar, hi ha d’haver una pluralitat de veus per tindre un sistema educatiu de qualitat, amb la visió des de diferents punts, sense discriminar.
Vivim en una societat diversa però amb marginació; aquest problema és present i el que tenim que fer és intentar i aconseguir abolir-lo.

Per acabar aquesta sessió unes companyes de classe ens varem fer una exposició sobre la creativitat a les aules, tant en primària com en cursos posteriors. El que varem treure en clar es que és un procés d’originar idees originals amb valor, que s’ha de fomentar en cada curs de l’escolarització per poder obtindre un futur personal i diferent al dels demés.

Educació de les emocions

Com a persones capaços de conviure amb altres, treballar conjuntament i compartir experiències,  tenim emocions, i que és això de les emocions?

Les emocions les trobem en la vida de totes les persones, pràcticament en tot el que fem, tot i això, encara que estan presents contínuament en la nostra vida alhora de definir el que són les emocions és un tant complicat.

Però de manera general tenint en compte totes les vies d’investigació podem dir que les emocions són respostes a estímuls significatius que es produeixen en tres sistemes o components: el que tracta la neurofisiologia – bioquímica, el motor o conductual y el cognitiu o d’experiència.

Quant parlem d’emocions, lligat a aquest concepte en trobem, l’afecte, estats d’ànim el temperament i els sentiments, que també formen part del dia a dia.

Per a què educar les emocions?

Professor Toshiro Kanamori

L’educació en les emocions és molt important ja que les fem servir a diari, per tant em d’usar-les bé, un clar exemple de com educar les emocions el podem veure en el vídeo -documental en el que durant tot un curs escolar el professor Thoshiro Kanamori educa els seus alumnes en aquest menester, és impactant veure com es fa servir del que els xiquets escriuen en les seues cartes en les que conten als seus companys coses de les seues vides, i així el professor tracta de fomentar la empatia entre els companys, i fer possible que es creen lligams entre ells.

Aquest procedir del senyor Kanamori fa que els xiquets veguen que els seus companys els entenen i es senten recolzats per els seus iguals, sentint-se part d’un grup en el que tots pateixen i riuen junts, en el que la solidaritat entre companys és un dels pilars fonamentals del grup, però el més important que el professor ensenya als seus alumnes és la importància de que te la vida, i que han de saber viure-la, però no sols, han de deixar que els demés entren al seu cor.

EL HOMESCHOOLING

El día 27 de Noviembre de 2013 nuestras compañeras nos hicieron más dinámica la clase, puesto que nos mostraron un vídeo, pasaron textos relacionados y expusimos nuestras ideas en común, todo ello enfocado hacia el tema del HOMESCHOOLING.

HOMESCHOOLING significa literalmente educación en casa, cuyo "docentes" en este caso serían los progenitores del alumno. A partir de ello hemos debatido sobre aspectos a favor y en contra:

A FAVOR:
- Flexibilidad en los horarios, actividades, ejercicios...
- No hay una clasificación por edades, por lo que la socialización es más real, ya que los niños no se van a relacionar siempre con personas de su misma edad.
- No se dan problemas escolares típicos como lo es el bullying
- El niño siente curiosidad por aprender y descubrir cosas nuevas
- No hay competitividad por unas mayores calificaciones porque no hay evaluaciones.

EN CONTRA: (ESCOLARIZACIÓN OBLIGATORIA)
- Es necesario un alto nivel económico en la familia pues solamente trabaja uno de los dos progenitores, el otro es el que dedica su tiempo a los niños.
- El educador necesita tener conocimientos superiores para poder enseñar a sus hijos
- Las relaciones sociales y la convivencia con otras personas será más difícil
- Ir a la escuela y desarrollarse fuera del ambiente familiar proporciona al infante una mayor autonomía

En conclusión, la educación en casa es una buena manera de educar a los hijos pero obviamente tiene aspectos negativos, en cuanto a la cuestión de si es posible establecer este tipo de educación en España la respuesta sería negativa, ya que las circunstancias tanto económicas como políticas no lo permite (actualmente es ilegal y difícil es hacer entender que es mejor que una educación obligatoria).

DIADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Avui 25/11/2013 reivindiquem, com cada any, la igualtat entre gèneres.

Es coneix com a violència de gèneres, segons les Nacions Unides, com qualsevol acte de violència que pugui tindre com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tan si es produeix a la vida pública o privada.

 Empatitzem amb les dones que han sofrit qualsevol tipus d’agressió o maltractament, tant físic com psicològic, ja que no cal agredir físicament per fer mal. Però també hem de ser conscients de que en un dia no és pot canviar tot. 

És clar que la dona, al llarg de la història, ha estat molt sotmesa al gènere contrari i que aquest cas ha disminuït, però també hem de tindre en compte que encara és present, en ple segle XXI, casos de violència masclista. La nostra lluita continua any rere any per què aquest fenomen tant desagradable per a tota la societat sigui abatut.

EL CONCEPTO DE CURRÍCULUM

En primer lugar, el currículum puede ser entendido de diversas maneras, pero en este caso vamos a dirigirlo hacia un contexto educativo. Así pues, el currículum hace referencia a todos aquellos contenidos que se dan en un aula y de qué manera estos se llevan a cabo.

En segundo lugar, una vez entendido lo nombrado anteriormente pasaremos a ver diversos tipos de currículum, ya que este puede ser neutro, oculto o nulo. En cuanto al neutro, que sería el ideal en cualquier ámbito educativo, cabe decir que hay una estructura que lo caracteriza que es la siguiente: primeramente ha de ser positivista, a continuación  interpretativo y finalmente crítico. Respecto al currículum oculto diremos que entran todos aquellos contenidos, valores, ideas... que te enseña un docente pero NO de manera explícita, es decir, los adquirimos inconscientemente. Por último el currículum nulo hace referencia a los contenidos que sí deberían aprender los alumnos pero que, sin embargo, no se les enseña debido a que la institución educativa no los pone en práctica.

En tercer lugar, indicaremos las diferentes teorías que se han dado sobre ello:

                 - 1º: Es considerado el currículum como una suma de exigencias académicas.

                 - 2º: Se considera el currículum como una base de experiencias 

                 - 3º: Se dice que la perspectiva tecnológica influencia en el currículum

                 - 4º: Se considera el currículum como configurador de la práctica

En cuarto y último lugar diremos que este concepto es variable dependiendo del contexto social, económico y político de cada persona, puesto que la realidad puede ser vista de diferentes perspectivas. Añadiremos que hay contenidos que no aparecen en las materias debido a que muchos docentes cuestionan la realidad y deciden ellos mismos qué contenidos deben dar a sus alumnos.

Sistema educatiu finlandés font al coreà.

Per seguir amb els temes tractats últimament al blog vos portem una nova entrada sobre el sistema educatiu, aquesta vegada anem a centrar-nos amb els sistemes educatius de Finlàndia i de Corea, comparant així les seves diferències.

Per una banda trobem l’educació finlandesa, que és presenta com una de les millors de tot el món. Es regeix per un model que aconsegueix que cada estudiant obtinga el mateix curriculum al acabar els seus estudis. A aquest sistema educatiu la competitivitat no està present, ja que treballen conjuntament i reben la mateixa atenció i formació; el que tampoc trobem són una gran quantitat de deures i tasques per a fer fora del col·legi, deixant-los temps lliure per poder fer les activitats d’oci que vulguin com esports, música o per estudiar el temari.

Per contra el sistema educatiu coreà presenta unes característiques ben diferents, ja que les jornades escolars que realitzen tots els dies els xiquets son ben llargues, sempre tenen molta feina i no tenen temps d’oci. Clar està que els xiquets/tes han de desenvolupar-se amb tots els àmbits, jugar i experimentar, i amb  aquest sistema no ho poden dur a terme. Des de ben menuts ja els porten a classes de reforç perquè afirmen que ho necessiten per tindre una bona educació, que sols amb l’escola pública no hi ha prou. Així, per exemple, una estudiant de segon de batxillerat pot fer una jornada de catorze hores estudiant, al institut i seguidament a les classes de reforç. Açò el que els porta als estudiants és un gran sentiment d’estrès, que fins i tot, ha desenvolupat molts casos de depressió i suïcidi entre aquests, augmentant l’ ingrés a l’hospital dels joves. És veritat  que Corea obté un bon resultat amb els seus estudiants, però aquest resultat no compensa amb que implica aquest sistema educatiu.

Ací us adjuntem uns vídeos que expliquen molt be el funcionament d’aquests sistemes.

http://www.youtube.com/watch?v=yRMWcsqnsmY

http://www.youtube.com/watch?v=eYMTP4sXqtE

ENLACE

Respecto a lo mencionado en la entrada justo anterior sobre la filosofía del alemán Friedrich Nietzsche, os dejamos una información complementaria la cual lo resume y explica a la perfección.

http://es.slideshare.net/offulgeo/nietzsche-presentation?from_search=8

¿El sistema educativo, contradictorio?

El sistema educativo según los estudios se ha dedicado a la reproducción social y cultural, es decir, conservar la sociedad y aquellas ideas hegemónicas.

Lo mencionado es cierto, pero también lo es que hay contradicciones a la hora de llevarlo a cabo.  Estas son las siguientes:

• -          La escuela es un espacio vivo de interacciones
• -          Hay personas en el sistema educativo que nos han hecho pensar, han cambiado la metodología y el contenido habitual
• -          Respecto al mundo laboral: por una parte se siguen pidiendo valores  propios del trabajo asalariado (disciplina, sumisión…), pero por otro, se demanda también la capacidad para trabajar de manera autónoma (iniciativa, participación…)
• -          Los ciudadanos tienen que votar, participar… pero no cuestionar las decisiones tomadas, teniendo una actitud sumisa.

A continuación,  añadiremos que en esta sociedad la educación se entiende como una competición por la nota, por conseguir la mejor nota. Esto conlleva a que la escuela inculca a aquellas personas menos inteligentes que “no sirven para nada”, por lo que estas personas se sentirán inferiores el resto de su vida.

Los mecanismos utilizados en relación a esta competitividad son los siguientes:

• -          Selección y organización de contenidos, los cuales tienen que ser liberadores.
• -          Organización de las tareas, pues únicamente se basan los exámenes en preguntas y respuestas sin la implicación de la reflexión.
• -          Ordenación del espacio y del tiempo.
• -          Formas de valoración de la tarea, es decir los sistemas de evaluación quizás deberían de ser diferentes para que todos los alumnos obtengas las mismas posibilidades.
• -          Mecanismos de distribución de recompensas desigual.

En conclusión e incluyendo la ideología nietzscheana, diremos que lo que el sistema educativo desea es que todos seamos un rebaño de ovejas, sin que ninguna oveja negra salga de él y tenga sus propios ideales y formas de pensar, es decir no quiere  superhombres en la ciudadanía.

UNA ALTRA MIRADA

L’educació va avançant i  no podem comparar la de fa 100 anys amb la de l’actualitat, ara les persones de entre 30-40 anys no saben que serà d’ells demà, és a dir, no podem saber que ens ocorrerà en un futur. Aquesta realitat és anomenada modernitat líquida.

Actualment vivim en un món en costant canvi degut als avanços tecnològics, aleshores l’educació també s’ha d’adaptar a les innovacions i el que açò pot suposar.

El canvi del que estem parlant es pot veure clarament en tan sols fixar-nos en el que un jove de 19 anys vol per a la seua vida, no vol una vida monòtona, com la que ha pogut tindre son pare, no vol dedicar-se tota la vida al mateix, vol una vida en la que les experiències noves siguin la base de la seua història.

D’ ahí que es defensi una educació com un aprenentatge al llarg de la vida, amb individus capaços de defensar una educació que incorpore un saber complet, no sols tècnic, en el que les persones puguin entendre el món en el que viuen. Però açò moltes voltes és complicat de observar, ja que l’educació es veu com un producte que hui el fas servir però demà ja no et fa falta, ahí és on trobem l’error, des de la crisis del sistema capitalista, i això és el que hem de canviar, i per a fer-ho hem de començar des dels més menuts, els que en un futur tindran les ferramentes necessàries per construir un món en què l’educació sigui la base fonamental.

Per tant, cal defensar i apostar per una educació publica, igualitària, i no sols veure l’educació com allò que puc oferir i hem fa millor que l’altre. Volem persones que pensen, no productes d’un sistema que sols pretén crear maquines que no pensen, fent de l’individu un robot sense capacitat de decisió.

Hola a totes i a tots! Ací us adjuntem un curtmetratge molt divertit i entretingut, però amb un fons molt important com és la igualtat i la importància de cada persona sigui com sigui el seu aspecte. Mitjançant uns dibuixos animats s'explica aquest cas molt present a la vida diària de la nostra societat.

EL SISTEMA EDUCATIU

A aquesta sessió de la classe de dinàmica ens varem centrar amb el sistema educatiu.
Primerament varem mencionar  les funcions que se li assignen al sistema educatiu, que són: preservar l’herència cultural, desenvolupar  la persona i el sistema educatiu com a eina per millorar la societat; aquesta última es presenta com una utopia del sistema educatiu per formar un món millor, pretén transformar la cultura.

El principal problema que hi trobem és el que s’ha d’ensenyar i com ho ha d’ensenyar, tenint així l’escola una orientació crítica i imparcial.

Seguidament trobem les teories de la reproducció social i cultural, que afirmen que el sistema educatiu reprodueix les diferències de classes, fomentant les desigualtats a les aules. Un exemple ben clar i present és la competitivitat que hi ha constantment a totes les escoles, ja que totes les activitats que es realitzen són un ‘’concurs’’ per veure qui es millor. El sistema educatiu es dedica a fer reproducció social i cultural. Legitima les diferencies socials.
Encara que el sistema educatiu ens ensenye la rellevància de la igualtat, el més present i el que se’ns aplica és l’individualisme, la competitivitat i la insolidaritat.

Arribats a aquest punt cal plantejar-se  quins mecanismes de socialització utilitza l’escola, ja que aquests són la selecció i organització dels continguts, l’organització de les tasques amb la participació de l’alumnat, l’ordenació de l’espai i el temps, les formes de valoració de la tasca, els sistemes d’avaluació, mecanismes de distribució de recompenses i els models d’organització de la participació; clarament  reafirmar el suport que se li dona a l’avaluació i la fomentació de la competitivitat gràcies a les recompenses per les quals els alumnes han de competir, però també la importància i implicació que demanen i apliquen els estudiants. Així arribem a la conclusió de que trobem contradiccions al procés de socialització, el sistema educatiu genera contradiccions. Un exemple ben clar per veure la situació d’aquesta contradicció és la preparació per al món del treball, per un costat es segueix requerint valors propis del treball assalariat, però  al mateix temps, també, la capacitat pel treball autònom. Es reclama una societat que per a que puga funcionar hi ha que participar, però que al mateix temps no qüestionen cap tipus de funcionament. Clarament estem davant d’un munt de contradiccions amb les que convivim dia a dia.

Per finalitzar i per aportar una eixida o proposta a aquesta situació, tenint en compte la funció educativa en aquesta societat, l’escola comprensiva i comuna en seria un sistema d’igualtat per a tots, ja que tots els estudiants rebrien els mateixos continguts a l’etapa obligatòria, podent així eixir amb uns mateixos coneixements, sense vies paral·leles.

‘’L’escola, com en qualsevol institució social solcada de contradiccions i interessos enfrontats existeixen espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se per a desequilibrar l’evident tendència a la reproducció conservadora de l’statusquo’’

Aitana Perelló Mas.

FORMANT UN FUTUR PEDAGÒGIC.

Aquí os dejamos este vídeo, el cual resume a la perfección nuestra percepción sobre la nueva ley LOMCE impuesta por el ministro de educación José Ignacio Wert. Hoy día 24 de Octubre de 2013, profesores, alumnos y padres salen a las calles a reivindicar sus derechos, pues esta ley no es permisible de ninguna de las maneras.

Día de clase: Jueves, 17 de Octubre de 2013

DESCRIPCIÓN DE LA CLASE: 
En primer lugar, se han planteado varias preguntas en clase, las cuales están contestadas en la reflexión de la clase. A continuación nos adentramos en el siglo XX, donde hablamos sobre los derechos y el reconocimiento social que tenían las mujeres, los discapacitados..., momento en que surgen conceptos tales como desigualdad y diversidad.

Con lo mencionado anteriormente, diremos que sí hay un reconocimiento a estas personas pero que este no se aplica porque la ideología no lo permite. Este tipo de conducta debe cambiar en la escuela, y sobre todo en la familia, puesto que es el foco de influencia principal y donde se le imponen los valores al hijo/a. Así pues, como puede que sean contradictorios los valores en ambos lugares, la escuela simplemente se limita a educar.

En segundo lugar, el tema tratado es el gran cambio que la educación ha ido adquiriendo a lo largo del tiempo. Épocas atrás la educación se entendía como una ciencia para mejorar el mundo, yendo a una sociedad mejor, inculcando a los niños ciertos valores morales para mejorar el bien común. En cambio, ahora cada vez más la educación está siendo entendida como una "formación del capital humano" y no como un derecho de las personas. Se habla de educación como una inversión, generando competitividad y valores de cambio. 

Para acabar añadiremos que a nivel político cada vez menos los ciudadanos participamos e intervenimos, produciéndose así una revolución de valores.


REFLEXIÓN DE LA CLASE:
Frente a las preguntas: ¿La tecnología ha provocado un atraso en los alumnos? y ¿La educación tiene que entrar en contacto con las TIC?, han habido varias respuestas a debatir en clase.

Las contestaciones a la primera cuestión han sido que; aumenta la distracción de los alumnos, pues estos se dedican más a utilizar la tecnología para otros fines que no son los de buscar buena información; aparece un nuevo tipo de violencia llamada ciberbullying; y además disminuye las relaciones interpersonales, puesto que cada vez más las relaciones se establecen a través de un teclado.

Respecto a la segunda cuestión planteada, las respuestas han sido varias; primero, que la información surgida puede que sea falsa, para saber si es verdadera es necesario contrastar varias fuentes, método que nos aporta nuevos conocimientos; segundo, utilizar las TIC en todas las asignaturas ofrecería más información, un ejemplo sería utilizar Google Earth en la asignatura de geografía; tercero, las TIC proporcionan una mayor cooperación y trabajo en equipo ; y finalmente también algo es negativo en utilizar la tecnología en la educación, pues aquellas personas que no pueden acceder a ella están más excluidas que el resto. 

En resumen, la clase de hoy nos ha ayudado a comprender mejor cómo era la educación años atrás, cómo lo es ahora y así poder mejorarla en un futuro con las nuevas TIC.

CULTURES, TOTES IGUALS?

Avui  16/10/13 a la classe de didàctica hem estat parlant de la cultura. Aquest concepte està molt present en les nostres vides ja que forma part d’elles, però què és la cultura?
Primerament hem de dir que té moltes visions diferents per la seva gran diversitat, però totes elles tenen en comú que la cultura és col·lectiva i pública, històrica i processual.

Tinguent clar el que entenem per cultura ara us preguntem, què ha canviat de la cultura?
Clarament trobem un canvi perquè la societat avança i amb aquest avanç trobem nous mitjos de comunicació que fan possible un gran contacte arreu del món. Per aquest motiu la globalització ha portat més contacte entre les cultures i amb aquest contacte els canvis.
I clar, quins canvis són aquestos i perquè s’han produït? Els canvis que ens produeix son les desigualtats entre cultures per qüestió econòmica, ja que al tindre més patrimoni es pot expandir més fàcilment i produir tot tipus de productes culturals que arriben arreu del món. D’aquesta manera arribem a una desigualtat que deixa a algunes cultures minoritzades a la més poderosa. Estem impregnats de les cultures més poderoses, i per tant més dominats.

Està clar que conèixer, aprendre i descobrir noves cultures i formes de vida és molt gratificant i ara molt més fàcil gràcies als mitjans de comunicació, però no hem de deixar que quedi minoritzada cap cultura per la dominació d’una dominant.

Aitana Perelló Mas.
Formant un futur pedagògic.

¿Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE)?

Recientemente hemos oído hablar de la nueva ley educativa (LOMCE) que ha entrado en vigor, ha sido motivo de alteración en el sector educativo, porque se cree que con la entrada de esta ley lo único que se va a conseguir es un atraso en nuestra educación.

Contrariamente a lo que dice la ley, la educación tiene que ser una educación cooperativa, en la que los niños se ayuden unos a otros y no una constante competición, hay que educar también en valores, no simplemente en objetivos, desde temprana edad, ya que los primeros años son los más importantes en el desarrollo ¿Cómo se le ocurre al señor Wert afirmar que la educación infantil no hace falta?

Hay que formar a los ciudadanos de la sociedad del mañana, no a individuos que busquen solo su interés.

Para ello no diferenciamos entre asignaturas importantes y asignaturas que distraen, educamos a las personas en totalidad, buscando su interés, su felicidad y no el beneficio ajeno “que no valga la pena renunciar para lo que nacimos para ser lo que pide el mercado” (Francesco Tonucci)

¿Qué podemos hacer para evitar el retroceso en la educación?

Por lo pronto, apoyar a los maestros buenos, a aquellos que hacen bien su trabajo, y no como pretende la LOMCE, seleccionando a dedo a profesores, directores…y que estos selecciones a los alumnos de sus centros. Perdonen pero ya está bien, nada de elegir, queremos una educación para todos, queremos educar en la diversidad, todos tenemos derecho a acudir a la misma escuela, no somos unos mejores que otros. Estando todos juntos, compartiendo experiencias y no separados por habilidades todos ganamos,  como bien afirma Fracesco Tonucci “Lo que se aprende es mucho más de lo que se pierde”.

Como dijo Nelson Mandela “La educación es el arma más poderosa para cambiar el mundo”

Ahora bien, ¿Qué educación quieres tú?

Le petit sauvage

Día de clase: Jueves, 3 de Octubre de 2013

DESCRIPCIÓN DE LA CLASE: En la clase de hoy hemos visto una película llamada Víctor, el pequeño salvaje, en la cual hemos podido ver a un niño criado solo en la selva, aprendiendo únicamente los métodos para sobrevivir. Así pues, la gente del pueblo no diríamos que acoge a este niño sin educación sino que dicen frases tal que así: "Es una verdadera fiera salvaje", "¡Maldita bestia!", "¡Deberían meterlo en una jaula!" y a mi parecer la más impactante es "Para ver al salvaje pasen por aquí", con esta última comprobamos descaradamente el desprecio, ridiculez y humillación que los pueblerinos muestran ante la actitud de Víctor.

REFLEXIÓN DE LA CLASE: Después de ver la película hemos hablado sobre la educación que ejerce el profesor sobre Víctor, de si realmente algún día podrá cambiar la conducta del niño. Además hemos hablado sobre los métodos que emplea para llevar a cabo ese aprendizaje.

Algunas de las preguntas surgidas son "¿Han abandonado al niño por su variante genética o simplemente a adoptado esa conducta por vivir en el bosque?". La respuesta es que el niño se ha ido habituando a vivir en la selva, por tanto una vez sus padres lo abandonaron por razones diversas, Víctor a tratado de sobrevivir lo que implica sus fuertes impulsos.

Otra de las preguntas ha sido: "¿El profesor lo educa por beneficio propio o por el niño?". Han habido varias respuestas en torno a esta pregunta. Una de ellas es que el educador trataba con Víctor simplemente porque lo consideraba un experimento y quería un buen reconocimiento si llegaba a educarlo algún día, en la película comprobamos que no lleva a cabo tal ensayo. Otra de las respuestas ha sido que en el fondo el educador lo hace por el niño, ya que muestra cariño y familiaridad ante él.

En resumen, esta película nos ha servido para profundizar más en los conceptos de educación, aprendizaje y enseñanza, llegando a la conclusión como diría Vigotsky que "el factor más importante en el aprendizaje es el contacto y la interacción con las personas".

MARÍA ROMAGUERA MARTÍNEZ 

Benvinguda!

Benvinguts a tots i totes!

En aquest blog tractarem de reflexionar sobre temes com, l'educació, ensenyamenti, aprenentatge...i ho farem utilitzant una mirada pedagògica en tot allò que analitzem...

Ara sols en queda convidar-vos a participar en aquest blog amb suggeriments, debats...

Estem obertes a crear un futur pedagògic en el que l'aportació de tots és necessària.

T'esperem.