Per
seguir amb els temes tractats últimament al blog vos portem una nova entrada
sobre el sistema educatiu, aquesta vegada anem a centrar-nos amb els sistemes
educatius de Finlàndia i de Corea, comparant així les seves diferències.
Per
una banda trobem l’educació finlandesa, que és presenta com una de les millors
de tot el món. Es regeix per un model que aconsegueix que cada estudiant
obtinga el mateix curriculum al acabar els seus estudis. A aquest sistema
educatiu la competitivitat no està present, ja que treballen conjuntament i reben
la mateixa atenció i formació; el que tampoc trobem són una gran quantitat de
deures i tasques per a fer fora del col·legi, deixant-los temps lliure per
poder fer les activitats d’oci que vulguin com esports, música o per estudiar
el temari.
Per
contra el sistema educatiu coreà presenta unes característiques ben diferents,
ja que les jornades escolars que realitzen tots els dies els xiquets son ben
llargues, sempre tenen molta feina i no tenen temps d’oci. Clar està que els
xiquets/tes han de desenvolupar-se amb tots els àmbits, jugar i experimentar, i
amb aquest sistema no ho poden dur a
terme. Des de ben menuts ja els porten a classes de reforç perquè afirmen que
ho necessiten per tindre una bona educació, que sols amb l’escola pública no hi
ha prou. Així, per exemple, una estudiant de segon de batxillerat pot fer una
jornada de catorze hores estudiant, al institut i seguidament a les classes de
reforç. Açò el que els porta als estudiants és un gran sentiment d’estrès, que
fins i tot, ha desenvolupat molts casos de depressió i suïcidi entre aquests,
augmentant l’ ingrés a l’hospital dels joves. És veritat que Corea obté un bon resultat amb els seus
estudiants, però aquest resultat no compensa amb que implica aquest sistema
educatiu.
Ací
us adjuntem uns vídeos que expliquen molt be el funcionament d’aquests
sistemes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario