Mostrando entradas con la etiqueta Aitana Perelló Mas.. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Aitana Perelló Mas.. Mostrar todas las entradas

sábado, 21 de diciembre de 2013

FER ELS SOMNIS REALITAT

Hola a tots! Després de l’última i divertidíssima classe de didàctica tanquem aquesta assignatura en el nostre grau. Aquest blog ens ha servit per profunditzar  amb els conceptes i temes mencionats i donats a classe, però sobretot per tindre un seguiment de la feina i per fer una bona reflexió del contingut d’aquesta. Ací us deixem tot el treball que em recollit les tres components del blog i estudiants de primer de pedagogia.
Per concloure amb aquest comiat hem de dir que el nostre camí segueix endavant, que amb esforç propi, molt de treball i amb l’ajut dels companys pots aconseguir tot allò que et proposes; per què nosaltres seguim construint, seguim formant aquest futur pedagògic!
Finalment ací us adjuntem un vídeo que ens agrada moltíssim, ja que sols el títol que presenta la cançó  resumeix perfectament allò que volem fer realitat: FER ELS SOMNIS REALITAT.
Perquè amb una educació de qualitat es pot arribar molt lluny.
Fins la pròxima bloggers!


jueves, 19 de diciembre de 2013

LES TIC, SEMPRE INNOVACIÓ?

A aquesta última sessió de didàctica primerament hem estat parlant de les noves tecnologies i la seva repercussió a la vida diària.
Estem en una època en la que les tecnologies estan presents dia a dia, per aquest motiu molts han passat a anomenar aquesta nova societat com la societat del coneixement, ja que amb un sol “click” pots obtindre molta informació. També cal remarcar que aquesta informació és molt accessible però està molt desordenada, menys organitzada.
Les TIC són ben presents a les aules; l’alumnat del present ha conviscut amb aquestes noves tecnologies pràcticament des de nàixer. El problema que trobem és que no sempre s’utilitzen aquestes tecnologies per construir coneixement, sinó que ho fan per estar en contacte fàtic , per combatre la societat. Aquest canvi també comporta un canvi en el professorat, ja que aquest deixa de saber-ho tot i passa a ser una figura guia que encamina a l’alumnat.
És clar que tota la tecnologia no és innovació però si aquesta s’utilitza com és degut com aportar un gran referent educatiu, aportant als alumnes, des de ben menuts, noves formes de buscar, aprendre i adquirir coneixements.

També hem gaudit de tres exposicions de temes diversos. La primera ha sigut sobre les persones amb Síndrome de Down, on ens han explicat el concepte d’aquesta malaltia genètica, els processos educatius que porten endavant aquests, els principals problemes als que s’enfronten i el tema de la seva integració. Ací us adjuntem l'enllaç que ens han mostrat per obrir debat obert sobre el tema de la integració amb les persones amb SD.


La segona exposició que ens han ofert les nostres companyes ha sigut sobre la violència de gènere; en aquesta hem fet grups de cinc persones per poder debatre en grups les qüestions plantejades després de veure un vídeo molt interessant sobre aquest tema.
Hem de dit que la lluita contra la violència de gènere no s’atura i que amb una bona educació es pot arribar a ser un ciutadà responsable i respectuós amb els demés.



Finalment una altra companya ens ha exposat el tema del “Teatre de l’oprimit”, en aquest es realitzen una sèrie de jocs on el teatre representa la realitat social. La proposta educativa que ens presentava la nostra companya era la formació d’un taller que durés un mes, dins del sistema lectiu, amb una sessió per setmana per a xiquets i xiquetes entre 10 i 15 anys, ja que aquesta edat és prou crítica pel que respecta a l’estat social d’aquests.

Amb açò acabem l’entrada d’avui, fins la pròxima!

sábado, 7 de diciembre de 2013

LES CULTURES NEGADES I SILENCIADES AL CURRÍCULUM:


Una vegada més dediquem aquesta entrada per parlar del currículum, arribant així a la fi d’aquest tema. Com hem parlat dies enrere el currículum fa referència a tots aquells continguts que es donen dins d’una aula i de que manera aquestes es porten a terme.
La institució escolar és un lloc fonamental, i per això ha de ser un lloc de reflexió i reconstrucció del coneixement, condició essencial d’una pedagogia crítica alliberadora.

Les veus absents que trobem a la cultura escolar són les següents:
-Les cultures de les nacions de l’Estat espanyol.
-Les cultures infantils, juvenils i de la gent més gran.
-Les ètnies milloritàries o sense poder.
-El món femení.
-Les sexualitats lesbiana i homosexual.
-El món rural i mariner.
-Les persones amb discapacitat.
-Les veus del tercer món.
Totes aquestes veus són absents en la majoria dels casos a les aules dels estudiants; vagament és fan presents en algun dia de l’any. Açò passarà a anomenar-se currículum de turistes, i un exemple ben clar és la celebració del dia de la dona, es fa present algun dia, però no al llarg de tot el curs educatiu.
Dit açò, i per deixar el concepte més clar, quan parlem de currículum de turistes?
Quan presenta les següents característiques:
-La trivialització.
-Com a record o dada exòtica.
-En dedicar un dia.
-Estereotipant.
-Tergiversació.

Per tant i per finalitzar, hi ha d’haver una pluralitat de veus per tindre un sistema educatiu de qualitat, amb la visió des de diferents punts, sense discriminar.
Vivim en una societat diversa però amb marginació; aquest problema és present i el que tenim que fer és intentar i aconseguir abolir-lo.

Per acabar aquesta sessió unes companyes de classe ens varem fer una exposició sobre la creativitat a les aules, tant en primària com en cursos posteriors. El que varem treure en clar es que és un procés d’originar idees originals amb valor, que s’ha de fomentar en cada curs de l’escolarització per poder obtindre un futur personal i diferent al dels demés.


martes, 19 de noviembre de 2013

Sistema educatiu finlandés font al coreà.

Per seguir amb els temes tractats últimament al blog vos portem una nova entrada sobre el sistema educatiu, aquesta vegada anem a centrar-nos amb els sistemes educatius de Finlàndia i de Corea, comparant així les seves diferències.

Per una banda trobem l’educació finlandesa, que és presenta com una de les millors de tot el món. Es regeix per un model que aconsegueix que cada estudiant obtinga el mateix curriculum al acabar els seus estudis. A aquest sistema educatiu la competitivitat no està present, ja que treballen conjuntament i reben la mateixa atenció i formació; el que tampoc trobem són una gran quantitat de deures i tasques per a fer fora del col·legi, deixant-los temps lliure per poder fer les activitats d’oci que vulguin com esports, música o per estudiar el temari.

Per contra el sistema educatiu coreà presenta unes característiques ben diferents, ja que les jornades escolars que realitzen tots els dies els xiquets son ben llargues, sempre tenen molta feina i no tenen temps d’oci. Clar està que els xiquets/tes han de desenvolupar-se amb tots els àmbits, jugar i experimentar, i amb  aquest sistema no ho poden dur a terme. Des de ben menuts ja els porten a classes de reforç perquè afirmen que ho necessiten per tindre una bona educació, que sols amb l’escola pública no hi ha prou. Així, per exemple, una estudiant de segon de batxillerat pot fer una jornada de catorze hores estudiant, al institut i seguidament a les classes de reforç. Açò el que els porta als estudiants és un gran sentiment d’estrès, que fins i tot, ha desenvolupat molts casos de depressió i suïcidi entre aquests, augmentant l’ ingrés a l’hospital dels joves. És veritat  que Corea obté un bon resultat amb els seus estudiants, però aquest resultat no compensa amb que implica aquest sistema educatiu.


Ací us adjuntem uns vídeos que expliquen molt be el funcionament d’aquests sistemes.

lunes, 11 de noviembre de 2013

EL SISTEMA EDUCATIU


A aquesta sessió de la classe de dinàmica ens varem centrar amb el sistema educatiu.
Primerament varem mencionar  les funcions que se li assignen al sistema educatiu, que són: preservar l’herència cultural, desenvolupar  la persona i el sistema educatiu com a eina per millorar la societat; aquesta última es presenta com una utopia del sistema educatiu per formar un món millor, pretén transformar la cultura.

El principal problema que hi trobem és el que s’ha d’ensenyar i com ho ha d’ensenyar, tenint així l’escola una orientació crítica i imparcial.
Seguidament trobem les teories de la reproducció social i cultural, que afirmen que el sistema educatiu reprodueix les diferències de classes, fomentant les desigualtats a les aules. Un exemple ben clar i present és la competitivitat que hi ha constantment a totes les escoles, ja que totes les activitats que es realitzen són un ‘’concurs’’ per veure qui es millor. El sistema educatiu es dedica a fer reproducció social i cultural. Legitima les diferencies socials.
Encara que el sistema educatiu ens ensenye la rellevància de la igualtat, el més present i el que se’ns aplica és l’individualisme, la competitivitat i la insolidaritat.

Arribats a aquest punt cal plantejar-se  quins mecanismes de socialització utilitza l’escola, ja que aquests són la selecció i organització dels continguts, l’organització de les tasques amb la participació de l’alumnat, l’ordenació de l’espai i el temps, les formes de valoració de la tasca, els sistemes d’avaluació, mecanismes de distribució de recompenses i els models d’organització de la participació; clarament  reafirmar el suport que se li dona a l’avaluació i la fomentació de la competitivitat gràcies a les recompenses per les quals els alumnes han de competir, però també la importància i implicació que demanen i apliquen els estudiants. Així arribem a la conclusió de que trobem contradiccions al procés de socialització, el sistema educatiu genera contradiccions. Un exemple ben clar per veure la situació d’aquesta contradicció és la preparació per al món del treball, per un costat es segueix requerint valors propis del treball assalariat, però  al mateix temps, també, la capacitat pel treball autònom. Es reclama una societat que per a que puga funcionar hi ha que participar, però que al mateix temps no qüestionen cap tipus de funcionament. Clarament estem davant d’un munt de contradiccions amb les que convivim dia a dia.

Per finalitzar i per aportar una eixida o proposta a aquesta situació, tenint en compte la funció educativa en aquesta societat, l’escola comprensiva i comuna en seria un sistema d’igualtat per a tots, ja que tots els estudiants rebrien els mateixos continguts a l’etapa obligatòria, podent així eixir amb uns mateixos coneixements, sense vies paral·leles.


‘’L’escola, com en qualsevol institució social solcada de contradiccions i interessos enfrontats existeixen espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se per a desequilibrar l’evident tendència a la reproducció conservadora de l’statusquo’’

Aitana Perelló Mas.
FORMANT UN FUTUR PEDAGÒGIC.

miércoles, 16 de octubre de 2013

CULTURES, TOTES IGUALS?

Avui  16/10/13 a la classe de didàctica hem estat parlant de la cultura. Aquest concepte està molt present en les nostres vides ja que forma part d’elles, però què és la cultura?
Primerament hem de dir que té moltes visions diferents per la seva gran diversitat, però totes elles tenen en comú que la cultura és col·lectiva i pública, històrica i processual.

Tinguent clar el que entenem per cultura ara us preguntem, què ha canviat de la cultura?
Clarament trobem un canvi perquè la societat avança i amb aquest avanç trobem nous mitjos de comunicació que fan possible un gran contacte arreu del món. Per aquest motiu la globalització ha portat més contacte entre les cultures i amb aquest contacte els canvis.
I clar, quins canvis són aquestos i perquè s’han produït? Els canvis que ens produeix son les desigualtats entre cultures per qüestió econòmica, ja que al tindre més patrimoni es pot expandir més fàcilment i produir tot tipus de productes culturals que arriben arreu del món. D’aquesta manera arribem a una desigualtat que deixa a algunes cultures minoritzades a la més poderosa. Estem impregnats de les cultures més poderoses, i per tant més dominats.


Està clar que conèixer, aprendre i descobrir noves cultures i formes de vida és molt gratificant i ara molt més fàcil gràcies als mitjans de comunicació, però no hem de deixar que quedi minoritzada cap cultura per la dominació d’una dominant.


Aitana Perelló Mas.
Formant un futur pedagògic.