FER ELS SOMNIS REALITAT

Hola a tots! Després de l’última i divertidíssima classe de didàctica tanquem aquesta assignatura en el nostre grau. Aquest blog ens ha servit per profunditzar  amb els conceptes i temes mencionats i donats a classe, però sobretot per tindre un seguiment de la feina i per fer una bona reflexió del contingut d’aquesta. Ací us deixem tot el treball que em recollit les tres components del blog i estudiants de primer de pedagogia.

Per concloure amb aquest comiat hem de dir que el nostre camí segueix endavant, que amb esforç propi, molt de treball i amb l’ajut dels companys pots aconseguir tot allò que et proposes; per què nosaltres seguim construint, seguim formant aquest futur pedagògic!

Finalment ací us adjuntem un vídeo que ens agrada moltíssim, ja que sols el títol que presenta la cançó  resumeix perfectament allò que volem fer realitat: FER ELS SOMNIS REALITAT.

Perquè amb una educació de qualitat es pot arribar molt lluny.

Fins la pròxima bloggers!

Moviment Cooperatiu de Educació Popular

El que pretén el moviment és canviar l’educació, amb millores i propostes per a fer una escola diferent, popular, pública, cooperativa amb la societat, intercanviant aprenentatge de l’àmbit laboral i el formatiu, per a tindre una formació permanent per a tots, el més important és veure i entendre la vida de altra manera per a poder viure de forma diferent.

El moviment el que vol fomentar és la expressivitat de l’ infant, ja que es considera que és molt important, és una manera de que els xiquets puguen transmetre el que pensen als demés, en alguns col·legis es fan servir per a cobrir aquest objectiu de les revistes dels centres, mitjançant les quals es vol donar la possibilitat als menuts d’investigar el saber, convertint-los en menuts investigadors(ex: creació de llibre després de la investigació, que poden estar a la biblioteca del centre per a consulta de tots).

A més altre dels objectius primordials són la contribució a la memòria, que el xiquet es desenvolupe en la societat, des de les seues experiències, fent-se servir de tot el que sap per a resoldre els problemes que se li van presentar.

Freinet va ser qui va obrir el camí, però el que s’ha de fer és traslladar els seus coneixements, el que ell va plantejar a les necessitats del moment en el que està la societat, comés que es proposa el MCEP.

Altra manera d'aprendre

Què són les comunitats d’aprenentatge?

 Són  projectes que tracten de  transformar les escoles,creant en elles  grups en els que interaccionen persones de diferents edats cada una aportant el seu coneixement. No són partidàries de la segregació, aposten per aprendre en grup, en el que tots estan amb tots, ajudant-se, convertint l’educació en algo comú, en el que tots tenen la mateixa importància, per a arribar a una igualtat educativa de totes les alumnes i els alumnes.

Són una aposta per la igualtat educativa, amb la finalitat de que tots els alumnes arriben a tindre èxit en l’escola.

Hem pogut veure a classe un vídeo en el que una xiqueta, Ania Ballesteros contava la seua experiència, de com va aprendre dins d’una comunitat d’aprenentatge. En aquest cas utilitzant dos mètodes, per una part la xiqueta ens explica com mitjançant grups interactius van adquirint coneixements, ja que entre els companys van ajudant-se, i recolzant-se per a aconseguir aprendre.

L’altre mètode que ens planteja són les tertúlies literàries en les que tota la classe llegia el mateix llibre i es feien posades en comú i això feia que els alumnes es motivaren per a llegir i aportar les seues experiències en el món de la lectura.

Les comunitats d’aprenentatge  fan possible la millora del clima escolar apartant les classes magistrals i fent que tota la comunitat educativa (entorn) participe de l’aprenentatge.

Educació de les emocions

Com a persones capaços de conviure amb altres, treballar conjuntament i compartir experiències,  tenim emocions, i que és això de les emocions?

Les emocions les trobem en la vida de totes les persones, pràcticament en tot el que fem, tot i això, encara que estan presents contínuament en la nostra vida alhora de definir el que són les emocions és un tant complicat.

Però de manera general tenint en compte totes les vies d’investigació podem dir que les emocions són respostes a estímuls significatius que es produeixen en tres sistemes o components: el que tracta la neurofisiologia – bioquímica, el motor o conductual y el cognitiu o d’experiència.

Quant parlem d’emocions, lligat a aquest concepte en trobem, l’afecte, estats d’ànim el temperament i els sentiments, que també formen part del dia a dia.

Per a què educar les emocions?

Professor Toshiro Kanamori

L’educació en les emocions és molt important ja que les fem servir a diari, per tant em d’usar-les bé, un clar exemple de com educar les emocions el podem veure en el vídeo -documental en el que durant tot un curs escolar el professor Thoshiro Kanamori educa els seus alumnes en aquest menester, és impactant veure com es fa servir del que els xiquets escriuen en les seues cartes en les que conten als seus companys coses de les seues vides, i així el professor tracta de fomentar la empatia entre els companys, i fer possible que es creen lligams entre ells.

Aquest procedir del senyor Kanamori fa que els xiquets veguen que els seus companys els entenen i es senten recolzats per els seus iguals, sentint-se part d’un grup en el que tots pateixen i riuen junts, en el que la solidaritat entre companys és un dels pilars fonamentals del grup, però el més important que el professor ensenya als seus alumnes és la importància de que te la vida, i que han de saber viure-la, però no sols, han de deixar que els demés entren al seu cor.

UNA ALTRA MIRADA

L’educació va avançant i  no podem comparar la de fa 100 anys amb la de l’actualitat, ara les persones de entre 30-40 anys no saben que serà d’ells demà, és a dir, no podem saber que ens ocorrerà en un futur. Aquesta realitat és anomenada modernitat líquida.

Actualment vivim en un món en costant canvi degut als avanços tecnològics, aleshores l’educació també s’ha d’adaptar a les innovacions i el que açò pot suposar.

El canvi del que estem parlant es pot veure clarament en tan sols fixar-nos en el que un jove de 19 anys vol per a la seua vida, no vol una vida monòtona, com la que ha pogut tindre son pare, no vol dedicar-se tota la vida al mateix, vol una vida en la que les experiències noves siguin la base de la seua història.

D’ ahí que es defensi una educació com un aprenentatge al llarg de la vida, amb individus capaços de defensar una educació que incorpore un saber complet, no sols tècnic, en el que les persones puguin entendre el món en el que viuen. Però açò moltes voltes és complicat de observar, ja que l’educació es veu com un producte que hui el fas servir però demà ja no et fa falta, ahí és on trobem l’error, des de la crisis del sistema capitalista, i això és el que hem de canviar, i per a fer-ho hem de començar des dels més menuts, els que en un futur tindran les ferramentes necessàries per construir un món en què l’educació sigui la base fonamental.

Per tant, cal defensar i apostar per una educació publica, igualitària, i no sols veure l’educació com allò que puc oferir i hem fa millor que l’altre. Volem persones que pensen, no productes d’un sistema que sols pretén crear maquines que no pensen, fent de l’individu un robot sense capacitat de decisió.

¿Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE)?

Recientemente hemos oído hablar de la nueva ley educativa (LOMCE) que ha entrado en vigor, ha sido motivo de alteración en el sector educativo, porque se cree que con la entrada de esta ley lo único que se va a conseguir es un atraso en nuestra educación.

Contrariamente a lo que dice la ley, la educación tiene que ser una educación cooperativa, en la que los niños se ayuden unos a otros y no una constante competición, hay que educar también en valores, no simplemente en objetivos, desde temprana edad, ya que los primeros años son los más importantes en el desarrollo ¿Cómo se le ocurre al señor Wert afirmar que la educación infantil no hace falta?

Hay que formar a los ciudadanos de la sociedad del mañana, no a individuos que busquen solo su interés.

Para ello no diferenciamos entre asignaturas importantes y asignaturas que distraen, educamos a las personas en totalidad, buscando su interés, su felicidad y no el beneficio ajeno “que no valga la pena renunciar para lo que nacimos para ser lo que pide el mercado” (Francesco Tonucci)

¿Qué podemos hacer para evitar el retroceso en la educación?

Por lo pronto, apoyar a los maestros buenos, a aquellos que hacen bien su trabajo, y no como pretende la LOMCE, seleccionando a dedo a profesores, directores…y que estos selecciones a los alumnos de sus centros. Perdonen pero ya está bien, nada de elegir, queremos una educación para todos, queremos educar en la diversidad, todos tenemos derecho a acudir a la misma escuela, no somos unos mejores que otros. Estando todos juntos, compartiendo experiencias y no separados por habilidades todos ganamos,  como bien afirma Fracesco Tonucci “Lo que se aprende es mucho más de lo que se pierde”.

Como dijo Nelson Mandela “La educación es el arma más poderosa para cambiar el mundo”

Ahora bien, ¿Qué educación quieres tú?