UNA ALTRA MIRADA

L’educació va avançant i  no podem comparar la de fa 100 anys amb la de l’actualitat, ara les persones de entre 30-40 anys no saben que serà d’ells demà, és a dir, no podem saber que ens ocorrerà en un futur. Aquesta realitat és anomenada modernitat líquida.

Actualment vivim en un món en costant canvi degut als avanços tecnològics, aleshores l’educació també s’ha d’adaptar a les innovacions i el que açò pot suposar.

El canvi del que estem parlant es pot veure clarament en tan sols fixar-nos en el que un jove de 19 anys vol per a la seua vida, no vol una vida monòtona, com la que ha pogut tindre son pare, no vol dedicar-se tota la vida al mateix, vol una vida en la que les experiències noves siguin la base de la seua història.

D’ ahí que es defensi una educació com un aprenentatge al llarg de la vida, amb individus capaços de defensar una educació que incorpore un saber complet, no sols tècnic, en el que les persones puguin entendre el món en el que viuen. Però açò moltes voltes és complicat de observar, ja que l’educació es veu com un producte que hui el fas servir però demà ja no et fa falta, ahí és on trobem l’error, des de la crisis del sistema capitalista, i això és el que hem de canviar, i per a fer-ho hem de començar des dels més menuts, els que en un futur tindran les ferramentes necessàries per construir un món en què l’educació sigui la base fonamental.

Per tant, cal defensar i apostar per una educació publica, igualitària, i no sols veure l’educació com allò que puc oferir i hem fa millor que l’altre. Volem persones que pensen, no productes d’un sistema que sols pretén crear maquines que no pensen, fent de l’individu un robot sense capacitat de decisió.