LES TIC, SEMPRE INNOVACIÓ?

A aquesta última sessió de didàctica primerament hem estat parlant de les noves tecnologies i la seva repercussió a la vida diària.

Estem en una època en la que les tecnologies estan presents dia a dia, per aquest motiu molts han passat a anomenar aquesta nova societat com la societat del coneixement, ja que amb un sol “click” pots obtindre molta informació. També cal remarcar que aquesta informació és molt accessible però està molt desordenada, menys organitzada.

Les TIC són ben presents a les aules; l’alumnat del present ha conviscut amb aquestes noves tecnologies pràcticament des de nàixer. El problema que trobem és que no sempre s’utilitzen aquestes tecnologies per construir coneixement, sinó que ho fan per estar en contacte fàtic , per combatre la societat. Aquest canvi també comporta un canvi en el professorat, ja que aquest deixa de saber-ho tot i passa a ser una figura guia que encamina a l’alumnat.

És clar que tota la tecnologia no és innovació però si aquesta s’utilitza com és degut com aportar un gran referent educatiu, aportant als alumnes, des de ben menuts, noves formes de buscar, aprendre i adquirir coneixements.

També hem gaudit de tres exposicions de temes diversos. La primera ha sigut sobre les persones amb Síndrome de Down, on ens han explicat el concepte d’aquesta malaltia genètica, els processos educatius que porten endavant aquests, els principals problemes als que s’enfronten i el tema de la seva integració. Ací us adjuntem l'enllaç que ens han mostrat per obrir debat obert sobre el tema de la integració amb les persones amb SD.

http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/padres-Ruben-sindrome_de_Down-hijo-clases_en_el_colegio_2_1710480098.html

La segona exposició que ens han ofert les nostres companyes ha sigut sobre la violència de gènere; en aquesta hem fet grups de cinc persones per poder debatre en grups les qüestions plantejades després de veure un vídeo molt interessant sobre aquest tema.
Hem de dit que la lluita contra la violència de gènere no s’atura i que amb una bona educació es pot arribar a ser un ciutadà responsable i respectuós amb els demés.

Finalment una altra companya ens ha exposat el tema del “Teatre de l’oprimit”, en aquest es realitzen una sèrie de jocs on el teatre representa la realitat social. La proposta educativa que ens presentava la nostra companya era la formació d’un taller que durés un mes, dins del sistema lectiu, amb una sessió per setmana per a xiquets i xiquetes entre 10 i 15 anys, ja que aquesta edat és prou crítica pel que respecta a l’estat social d’aquests.

Amb açò acabem l’entrada d’avui, fins la pròxima!