jueves, 28 de noviembre de 2013

EL HOMESCHOOLING

El día 27 de Noviembre de 2013 nuestras compañeras nos hicieron más dinámica la clase, puesto que nos mostraron un vídeo, pasaron textos relacionados y expusimos nuestras ideas en común, todo ello enfocado hacia el tema del HOMESCHOOLING.

HOMESCHOOLING significa literalmente educación en casa, cuyo "docentes" en este caso serían los progenitores del alumno. A partir de ello hemos debatido sobre aspectos a favor y en contra:

A FAVOR:
- Flexibilidad en los horarios, actividades, ejercicios...
- No hay una clasificación por edades, por lo que la socialización es más real, ya que los niños no se van a relacionar siempre con personas de su misma edad.
- No se dan problemas escolares típicos como lo es el bullying
- El niño siente curiosidad por aprender y descubrir cosas nuevas
- No hay competitividad por unas mayores calificaciones porque no hay evaluaciones.

EN CONTRA: (ESCOLARIZACIÓN OBLIGATORIA)
- Es necesario un alto nivel económico en la familia pues solamente trabaja uno de los dos progenitores, el otro es el que dedica su tiempo a los niños.
- El educador necesita tener conocimientos superiores para poder enseñar a sus hijos
- Las relaciones sociales y la convivencia con otras personas será más difícil
- Ir a la escuela y desarrollarse fuera del ambiente familiar proporciona al infante una mayor autonomía

En conclusión, la educación en casa es una buena manera de educar a los hijos pero obviamente tiene aspectos negativos, en cuanto a la cuestión de si es posible establecer este tipo de educación en España la respuesta sería negativa, ya que las circunstancias tanto económicas como políticas no lo permite (actualmente es ilegal y difícil es hacer entender que es mejor que una educación obligatoria).





lunes, 25 de noviembre de 2013

DIADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Avui 25/11/2013 reivindiquem, com cada any, la igualtat entre gèneres.

Es coneix com a violència de gèneres, segons les Nacions Unides, com qualsevol acte de violència que pugui tindre com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tan si es produeix a la vida pública o privada.

 Empatitzem amb les dones que han sofrit qualsevol tipus d’agressió o maltractament, tant físic com psicològic, ja que no cal agredir físicament per fer mal. Però també hem de ser conscients de que en un dia no és pot canviar tot. 


És clar que la dona, al llarg de la història, ha estat molt sotmesa al gènere contrari i que aquest cas ha disminuït, però també hem de tindre en compte que encara és present, en ple segle XXI, casos de violència masclista. La nostra lluita continua any rere any per què aquest fenomen tant desagradable per a tota la societat sigui abatut.


viernes, 22 de noviembre de 2013

EL CONCEPTO DE CURRÍCULUM

En primer lugar, el currículum puede ser entendido de diversas maneras, pero en este caso vamos a dirigirlo hacia un contexto educativo. Así pues, el currículum hace referencia a todos aquellos contenidos que se dan en un aula y de qué manera estos se llevan a cabo.

En segundo lugar, una vez entendido lo nombrado anteriormente pasaremos a ver diversos tipos de currículum, ya que este puede ser neutro, oculto o nulo. En cuanto al neutro, que sería el ideal en cualquier ámbito educativo, cabe decir que hay una estructura que lo caracteriza que es la siguiente: primeramente ha de ser positivista, a continuación  interpretativo y finalmente crítico. Respecto al currículum oculto diremos que entran todos aquellos contenidos, valores, ideas... que te enseña un docente pero NO de manera explícita, es decir, los adquirimos inconscientemente. Por último el currículum nulo hace referencia a los contenidos que sí deberían aprender los alumnos pero que, sin embargo, no se les enseña debido a que la institución educativa no los pone en práctica.

En tercer lugar, indicaremos las diferentes teorías que se han dado sobre ello:
                 - 1º: Es considerado el currículum como una suma de exigencias académicas.
                 - 2º: Se considera el currículum como una base de experiencias 
                 - 3º: Se dice que la perspectiva tecnológica influencia en el currículum
                 - 4º: Se considera el currículum como configurador de la práctica

En cuarto y último lugar diremos que este concepto es variable dependiendo del contexto social, económico y político de cada persona, puesto que la realidad puede ser vista de diferentes perspectivas. Añadiremos que hay contenidos que no aparecen en las materias debido a que muchos docentes cuestionan la realidad y deciden ellos mismos qué contenidos deben dar a sus alumnos.

martes, 19 de noviembre de 2013

Sistema educatiu finlandés font al coreà.

Per seguir amb els temes tractats últimament al blog vos portem una nova entrada sobre el sistema educatiu, aquesta vegada anem a centrar-nos amb els sistemes educatius de Finlàndia i de Corea, comparant així les seves diferències.

Per una banda trobem l’educació finlandesa, que és presenta com una de les millors de tot el món. Es regeix per un model que aconsegueix que cada estudiant obtinga el mateix curriculum al acabar els seus estudis. A aquest sistema educatiu la competitivitat no està present, ja que treballen conjuntament i reben la mateixa atenció i formació; el que tampoc trobem són una gran quantitat de deures i tasques per a fer fora del col·legi, deixant-los temps lliure per poder fer les activitats d’oci que vulguin com esports, música o per estudiar el temari.

Per contra el sistema educatiu coreà presenta unes característiques ben diferents, ja que les jornades escolars que realitzen tots els dies els xiquets son ben llargues, sempre tenen molta feina i no tenen temps d’oci. Clar està que els xiquets/tes han de desenvolupar-se amb tots els àmbits, jugar i experimentar, i amb  aquest sistema no ho poden dur a terme. Des de ben menuts ja els porten a classes de reforç perquè afirmen que ho necessiten per tindre una bona educació, que sols amb l’escola pública no hi ha prou. Així, per exemple, una estudiant de segon de batxillerat pot fer una jornada de catorze hores estudiant, al institut i seguidament a les classes de reforç. Açò el que els porta als estudiants és un gran sentiment d’estrès, que fins i tot, ha desenvolupat molts casos de depressió i suïcidi entre aquests, augmentant l’ ingrés a l’hospital dels joves. És veritat  que Corea obté un bon resultat amb els seus estudiants, però aquest resultat no compensa amb que implica aquest sistema educatiu.


Ací us adjuntem uns vídeos que expliquen molt be el funcionament d’aquests sistemes.

martes, 12 de noviembre de 2013

ENLACE

Respecto a lo mencionado en la entrada justo anterior sobre la filosofía del alemán Friedrich Nietzsche, os dejamos una información complementaria la cual lo resume y explica a la perfección.

http://es.slideshare.net/offulgeo/nietzsche-presentation?from_search=8

¿El sistema educativo, contradictorio?

El sistema educativo según los estudios se ha dedicado a la reproducción social y cultural, es decir, conservar la sociedad y aquellas ideas hegemónicas.
Lo mencionado es cierto, pero también lo es que hay contradicciones a la hora de llevarlo a cabo.  Estas son las siguientes:
  • -          La escuela es un espacio vivo de interacciones
  • -          Hay personas en el sistema educativo que nos han hecho pensar, han cambiado la metodología y el contenido habitual
  • -          Respecto al mundo laboral: por una parte se siguen pidiendo valores  propios del trabajo asalariado (disciplina, sumisión…), pero por otro, se demanda también la capacidad para trabajar de manera autónoma (iniciativa, participación…)
  • -          Los ciudadanos tienen que votar, participar… pero no cuestionar las decisiones tomadas, teniendo una actitud sumisa.

A continuación,  añadiremos que en esta sociedad la educación se entiende como una competición por la nota, por conseguir la mejor nota. Esto conlleva a que la escuela inculca a aquellas personas menos inteligentes que “no sirven para nada”, por lo que estas personas se sentirán inferiores el resto de su vida.

Los mecanismos utilizados en relación a esta competitividad son los siguientes:
  • -          Selección y organización de contenidos, los cuales tienen que ser liberadores.
  • -          Organización de las tareas, pues únicamente se basan los exámenes en preguntas y respuestas sin la implicación de la reflexión.
  • -          Ordenación del espacio y del tiempo.
  • -          Formas de valoración de la tarea, es decir los sistemas de evaluación quizás deberían de ser diferentes para que todos los alumnos obtengas las mismas posibilidades.
  • -          Mecanismos de distribución de recompensas desigual.

En conclusión e incluyendo la ideología nietzscheana, diremos que lo que el sistema educativo desea es que todos seamos un rebaño de ovejas, sin que ninguna oveja negra salga de él y tenga sus propios ideales y formas de pensar, es decir no quiere  superhombres en la ciudadanía.


UNA ALTRA MIRADA



L’educació va avançant i  no podem comparar la de fa 100 anys amb la de l’actualitat, ara les persones de entre 30-40 anys no saben que serà d’ells demà, és a dir, no podem saber que ens ocorrerà en un futur. Aquesta realitat és anomenada modernitat líquida.

Actualment vivim en un món en costant canvi degut als avanços tecnològics, aleshores l’educació també s’ha d’adaptar a les innovacions i el que açò pot suposar.


El canvi del que estem parlant es pot veure clarament en tan sols fixar-nos en el que un jove de 19 anys vol per a la seua vida, no vol una vida monòtona, com la que ha pogut tindre son pare, no vol dedicar-se tota la vida al mateix, vol una vida en la que les experiències noves siguin la base de la seua història.

D’ ahí que es defensi una educació com un aprenentatge al llarg de la vida, amb individus capaços de defensar una educació que incorpore un saber complet, no sols tècnic, en el que les persones puguin entendre el món en el que viuen. Però açò moltes voltes és complicat de observar, ja que l’educació es veu com un producte que hui el fas servir però demà ja no et fa falta, ahí és on trobem l’error, des de la crisis del sistema capitalista, i això és el que hem de canviar, i per a fer-ho hem de començar des dels més menuts, els que en un futur tindran les ferramentes necessàries per construir un món en què l’educació sigui la base fonamental.

Per tant, cal defensar i apostar per una educació publica, igualitària, i no sols veure l’educació com allò que puc oferir i hem fa millor que l’altre. Volem persones que pensen, no productes d’un sistema que sols pretén crear maquines que no pensen, fent de l’individu un robot sense capacitat de decisió.







lunes, 11 de noviembre de 2013

Hola a totes i a tots! Ací us adjuntem un curtmetratge molt divertit i entretingut, però amb un fons molt important com és la igualtat i la importància de cada persona sigui com sigui el seu aspecte. Mitjançant uns dibuixos animats s'explica aquest cas molt present a la vida diària de la nostra societat.

EL SISTEMA EDUCATIU


A aquesta sessió de la classe de dinàmica ens varem centrar amb el sistema educatiu.
Primerament varem mencionar  les funcions que se li assignen al sistema educatiu, que són: preservar l’herència cultural, desenvolupar  la persona i el sistema educatiu com a eina per millorar la societat; aquesta última es presenta com una utopia del sistema educatiu per formar un món millor, pretén transformar la cultura.

El principal problema que hi trobem és el que s’ha d’ensenyar i com ho ha d’ensenyar, tenint així l’escola una orientació crítica i imparcial.
Seguidament trobem les teories de la reproducció social i cultural, que afirmen que el sistema educatiu reprodueix les diferències de classes, fomentant les desigualtats a les aules. Un exemple ben clar i present és la competitivitat que hi ha constantment a totes les escoles, ja que totes les activitats que es realitzen són un ‘’concurs’’ per veure qui es millor. El sistema educatiu es dedica a fer reproducció social i cultural. Legitima les diferencies socials.
Encara que el sistema educatiu ens ensenye la rellevància de la igualtat, el més present i el que se’ns aplica és l’individualisme, la competitivitat i la insolidaritat.

Arribats a aquest punt cal plantejar-se  quins mecanismes de socialització utilitza l’escola, ja que aquests són la selecció i organització dels continguts, l’organització de les tasques amb la participació de l’alumnat, l’ordenació de l’espai i el temps, les formes de valoració de la tasca, els sistemes d’avaluació, mecanismes de distribució de recompenses i els models d’organització de la participació; clarament  reafirmar el suport que se li dona a l’avaluació i la fomentació de la competitivitat gràcies a les recompenses per les quals els alumnes han de competir, però també la importància i implicació que demanen i apliquen els estudiants. Així arribem a la conclusió de que trobem contradiccions al procés de socialització, el sistema educatiu genera contradiccions. Un exemple ben clar per veure la situació d’aquesta contradicció és la preparació per al món del treball, per un costat es segueix requerint valors propis del treball assalariat, però  al mateix temps, també, la capacitat pel treball autònom. Es reclama una societat que per a que puga funcionar hi ha que participar, però que al mateix temps no qüestionen cap tipus de funcionament. Clarament estem davant d’un munt de contradiccions amb les que convivim dia a dia.

Per finalitzar i per aportar una eixida o proposta a aquesta situació, tenint en compte la funció educativa en aquesta societat, l’escola comprensiva i comuna en seria un sistema d’igualtat per a tots, ja que tots els estudiants rebrien els mateixos continguts a l’etapa obligatòria, podent així eixir amb uns mateixos coneixements, sense vies paral·leles.


‘’L’escola, com en qualsevol institució social solcada de contradiccions i interessos enfrontats existeixen espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se per a desequilibrar l’evident tendència a la reproducció conservadora de l’statusquo’’

Aitana Perelló Mas.
FORMANT UN FUTUR PEDAGÒGIC.