A
aquesta sessió de la classe de dinàmica ens varem centrar amb el sistema
educatiu.
Primerament varem mencionar les funcions
que se li assignen al sistema educatiu, que són: preservar l’herència cultural,
desenvolupar la persona i el sistema
educatiu com a eina per millorar la societat; aquesta última es presenta com
una utopia del sistema educatiu per formar un món millor, pretén transformar la
cultura.
El principal problema que hi trobem és el que s’ha d’ensenyar i com ho ha
d’ensenyar, tenint així l’escola una orientació crítica i imparcial.
Seguidament
trobem les teories de la reproducció social i cultural, que afirmen que el
sistema educatiu reprodueix les diferències de classes, fomentant les
desigualtats a les aules. Un exemple ben clar i present és la competitivitat
que hi ha constantment a totes les escoles, ja que totes les activitats que es
realitzen són un ‘’concurs’’ per veure qui es millor. El sistema educatiu es
dedica a fer reproducció social i cultural. Legitima les diferencies socials.
Encara que el sistema educatiu ens ensenye la rellevància de la igualtat, el
més present i el que se’ns aplica és l’individualisme, la competitivitat i la
insolidaritat.
Arribats a aquest punt cal plantejar-se
quins mecanismes de socialització utilitza l’escola, ja que aquests són
la selecció i organització dels continguts, l’organització de les tasques amb
la participació de l’alumnat, l’ordenació de l’espai i el temps, les formes de
valoració de la tasca, els sistemes d’avaluació, mecanismes de distribució de
recompenses i els models d’organització de la participació; clarament reafirmar el suport que se li dona a
l’avaluació i la fomentació de la competitivitat gràcies a les recompenses per
les quals els alumnes han de competir, però també la importància i implicació
que demanen i apliquen els estudiants. Així arribem a la conclusió de que trobem
contradiccions al procés de socialització, el sistema educatiu genera
contradiccions. Un exemple ben clar per veure la situació d’aquesta
contradicció és la preparació per al món del treball, per un costat es segueix
requerint valors propis del treball assalariat, però al mateix temps, també, la capacitat pel
treball autònom. Es reclama una societat que per a que puga funcionar hi ha que
participar, però que al mateix temps no qüestionen cap tipus de funcionament.
Clarament estem davant d’un munt de contradiccions amb les que convivim dia a
dia.
Per finalitzar i per aportar una eixida o proposta a
aquesta situació, tenint en compte la funció educativa en aquesta societat, l’escola
comprensiva i comuna en seria un sistema d’igualtat per a tots, ja que tots els
estudiants rebrien els mateixos continguts a l’etapa obligatòria, podent així
eixir amb uns mateixos coneixements, sense vies paral·leles.
‘’L’escola,
com en qualsevol institució social solcada de contradiccions i interessos
enfrontats existeixen espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se per a
desequilibrar l’evident tendència a la reproducció conservadora de
l’statusquo’’
Aitana Perelló Mas.
FORMANT UN FUTUR PEDAGÒGIC.
.jpg)
