FER ELS SOMNIS REALITAT

Hola a tots! Després de l’última i divertidíssima classe de didàctica tanquem aquesta assignatura en el nostre grau. Aquest blog ens ha servit per profunditzar  amb els conceptes i temes mencionats i donats a classe, però sobretot per tindre un seguiment de la feina i per fer una bona reflexió del contingut d’aquesta. Ací us deixem tot el treball que em recollit les tres components del blog i estudiants de primer de pedagogia.

Per concloure amb aquest comiat hem de dir que el nostre camí segueix endavant, que amb esforç propi, molt de treball i amb l’ajut dels companys pots aconseguir tot allò que et proposes; per què nosaltres seguim construint, seguim formant aquest futur pedagògic!

Finalment ací us adjuntem un vídeo que ens agrada moltíssim, ja que sols el títol que presenta la cançó  resumeix perfectament allò que volem fer realitat: FER ELS SOMNIS REALITAT.

Perquè amb una educació de qualitat es pot arribar molt lluny.

Fins la pròxima bloggers!

EL SEXISMO

Entendemos por sexismo el prejuicio o discriminación basada en el sexo o género, también se refiere a las condiciones o actitudes que promueven estereotipos de roles sociales establecidos en diferencias sexuales. Este término se suele utilizar normalmente para referirse a la discriminación de las mujeres.

Podemos encontrar esta desigualdad de sexos en varios contextos:
     - En el mundo laboral: descubrimos que la mujer es inferior porque cobra menos que un hombre en un mismo puesto de trabajo, además la mujer continua siendo la encargada del hogar, y en muchos casos es utilizada como objeto sexual.

     - En la publicidad: podemos observar en los anuncios publicitarios que vemos cada día en la televisión, que hasta los juguetes infantiles están estereotipados en función de su género, así como también las mujeres son el principal foco de los anuncios de detergentes y jabones, mientras que los hombres destacan en otros donde por ejemplo la cerveza es el objeto promocionado.

     - En el ámbito educativo: a lo largo de nuestra vida, encontramos profesores y maestros que todavía imparten su ideología de manera implícita, y por lo tanto si esta es machista, puede que las mujeres salgan perjudicadas en este entorno también.

Aquí os adjuntamos algunas imágenes publicitarias:

LES TIC, SEMPRE INNOVACIÓ?

A aquesta última sessió de didàctica primerament hem estat parlant de les noves tecnologies i la seva repercussió a la vida diària.

Estem en una època en la que les tecnologies estan presents dia a dia, per aquest motiu molts han passat a anomenar aquesta nova societat com la societat del coneixement, ja que amb un sol “click” pots obtindre molta informació. També cal remarcar que aquesta informació és molt accessible però està molt desordenada, menys organitzada.

Les TIC són ben presents a les aules; l’alumnat del present ha conviscut amb aquestes noves tecnologies pràcticament des de nàixer. El problema que trobem és que no sempre s’utilitzen aquestes tecnologies per construir coneixement, sinó que ho fan per estar en contacte fàtic , per combatre la societat. Aquest canvi també comporta un canvi en el professorat, ja que aquest deixa de saber-ho tot i passa a ser una figura guia que encamina a l’alumnat.

És clar que tota la tecnologia no és innovació però si aquesta s’utilitza com és degut com aportar un gran referent educatiu, aportant als alumnes, des de ben menuts, noves formes de buscar, aprendre i adquirir coneixements.

També hem gaudit de tres exposicions de temes diversos. La primera ha sigut sobre les persones amb Síndrome de Down, on ens han explicat el concepte d’aquesta malaltia genètica, els processos educatius que porten endavant aquests, els principals problemes als que s’enfronten i el tema de la seva integració. Ací us adjuntem l'enllaç que ens han mostrat per obrir debat obert sobre el tema de la integració amb les persones amb SD.

http://www.telecinco.es/informativos/sociedad/padres-Ruben-sindrome_de_Down-hijo-clases_en_el_colegio_2_1710480098.html

La segona exposició que ens han ofert les nostres companyes ha sigut sobre la violència de gènere; en aquesta hem fet grups de cinc persones per poder debatre en grups les qüestions plantejades després de veure un vídeo molt interessant sobre aquest tema.
Hem de dit que la lluita contra la violència de gènere no s’atura i que amb una bona educació es pot arribar a ser un ciutadà responsable i respectuós amb els demés.

Finalment una altra companya ens ha exposat el tema del “Teatre de l’oprimit”, en aquest es realitzen una sèrie de jocs on el teatre representa la realitat social. La proposta educativa que ens presentava la nostra companya era la formació d’un taller que durés un mes, dins del sistema lectiu, amb una sessió per setmana per a xiquets i xiquetes entre 10 i 15 anys, ja que aquesta edat és prou crítica pel que respecta a l’estat social d’aquests.

Amb açò acabem l’entrada d’avui, fins la pròxima!

Moviment Cooperatiu de Educació Popular

El que pretén el moviment és canviar l’educació, amb millores i propostes per a fer una escola diferent, popular, pública, cooperativa amb la societat, intercanviant aprenentatge de l’àmbit laboral i el formatiu, per a tindre una formació permanent per a tots, el més important és veure i entendre la vida de altra manera per a poder viure de forma diferent.

El moviment el que vol fomentar és la expressivitat de l’ infant, ja que es considera que és molt important, és una manera de que els xiquets puguen transmetre el que pensen als demés, en alguns col·legis es fan servir per a cobrir aquest objectiu de les revistes dels centres, mitjançant les quals es vol donar la possibilitat als menuts d’investigar el saber, convertint-los en menuts investigadors(ex: creació de llibre després de la investigació, que poden estar a la biblioteca del centre per a consulta de tots).

A més altre dels objectius primordials són la contribució a la memòria, que el xiquet es desenvolupe en la societat, des de les seues experiències, fent-se servir de tot el que sap per a resoldre els problemes que se li van presentar.

Freinet va ser qui va obrir el camí, però el que s’ha de fer és traslladar els seus coneixements, el que ell va plantejar a les necessitats del moment en el que està la societat, comés que es proposa el MCEP.

Altra manera d'aprendre

Què són les comunitats d’aprenentatge?

 Són  projectes que tracten de  transformar les escoles,creant en elles  grups en els que interaccionen persones de diferents edats cada una aportant el seu coneixement. No són partidàries de la segregació, aposten per aprendre en grup, en el que tots estan amb tots, ajudant-se, convertint l’educació en algo comú, en el que tots tenen la mateixa importància, per a arribar a una igualtat educativa de totes les alumnes i els alumnes.

Són una aposta per la igualtat educativa, amb la finalitat de que tots els alumnes arriben a tindre èxit en l’escola.

Hem pogut veure a classe un vídeo en el que una xiqueta, Ania Ballesteros contava la seua experiència, de com va aprendre dins d’una comunitat d’aprenentatge. En aquest cas utilitzant dos mètodes, per una part la xiqueta ens explica com mitjançant grups interactius van adquirint coneixements, ja que entre els companys van ajudant-se, i recolzant-se per a aconseguir aprendre.

L’altre mètode que ens planteja són les tertúlies literàries en les que tota la classe llegia el mateix llibre i es feien posades en comú i això feia que els alumnes es motivaren per a llegir i aportar les seues experiències en el món de la lectura.

Les comunitats d’aprenentatge  fan possible la millora del clima escolar apartant les classes magistrals i fent que tota la comunitat educativa (entorn) participe de l’aprenentatge.

EL DISEÑO CURRICULAR EDUCATIVO

        En primer lugar, pasaré a mencionar algunos de los conceptos clave del texto dividido en secciones que hemos leído en clase: homogeneidad, taylorismo, desigualdad y currículum. Estos conceptos resumen la idea del texto, pues habla de la educación en cadena, teniendo a los alumnos en aulas por edades y realizando el mismo trabajo para todos.

        Una vez nombrado ello, pasaremos a definir el diseño que debería tener el currículum, este agrupa una acumulación de decisiones que dan forma al currículum y a la acción misma; es el puente entre la intención y la acción, entre la teoría y la práctica. Es llevado a cabo por los fabricantes de libros, el profesor, el director del centro... pero también intervienen los administradores educativos del Estado y los administradores educativos autonómicos.

        Así pues, los factores que dificultan un modelo claro de diseño son el nivel de concreción, aquello que entendemos por currículum, los agentes que intervienen, la organización del currículum dentro del sistema oficial y la configuración de la profesionalidad del docente.

        Añadiremos los niveles de concreción y límites que tiene el diseño del currículum:
- En un primer nivel tenemos que el currículum debe de estar dentro del Real Decreto 1513/2006 (a nivel estatal) y del Decreto 111/2007 (a nivel autonómico).
- En un segundo nivel debe de estar aprobado en el proyecto educativo del centro.
- En un tercer nivel debe de regirse a la programación de cada aula.

        Después de haber nombrado estos niveles, nombraremos los límites los cuales son:
- Los contenidos son seleccionados, organizados y adaptados a cada situación.
- Existe un marco organizativo del centro
- Las condiciones laborales tienen gran importancia
- Se considera necesaria una evaluación y un control externo sobre el currículum impartido

        Concluiremos diciendo que la garantía de saber más sobre la materia no significa dar mejores clases, como tampoco lo es no dejar volar la imaginación y la creatividad del alumno.

LES CULTURES NEGADES I SILENCIADES AL CURRÍCULUM:

Una vegada més dediquem aquesta entrada per parlar del currículum, arribant així a la fi d’aquest tema. Com hem parlat dies enrere el currículum fa referència a tots aquells continguts que es donen dins d’una aula i de que manera aquestes es porten a terme.

La institució escolar és un lloc fonamental, i per això ha de ser un lloc de reflexió i reconstrucció del coneixement, condició essencial d’una pedagogia crítica alliberadora.

Les veus absents que trobem a la cultura escolar són les següents:
-Les cultures de les nacions de l’Estat espanyol.
-Les cultures infantils, juvenils i de la gent més gran.
-Les ètnies milloritàries o sense poder.
-El món femení.
-Les sexualitats lesbiana i homosexual.
-El món rural i mariner.
-Les persones amb discapacitat.
-Les veus del tercer món.

Totes aquestes veus són absents en la majoria dels casos a les aules dels estudiants; vagament és fan presents en algun dia de l’any. Açò passarà a anomenar-se currículum de turistes, i un exemple ben clar és la celebració del dia de la dona, es fa present algun dia, però no al llarg de tot el curs educatiu.
Dit açò, i per deixar el concepte més clar, quan parlem de currículum de turistes?
Quan presenta les següents característiques:
-La trivialització.
-Com a record o dada exòtica.
-En dedicar un dia.
-Estereotipant.
-Tergiversació.

Per tant i per finalitzar, hi ha d’haver una pluralitat de veus per tindre un sistema educatiu de qualitat, amb la visió des de diferents punts, sense discriminar.
Vivim en una societat diversa però amb marginació; aquest problema és present i el que tenim que fer és intentar i aconseguir abolir-lo.

Per acabar aquesta sessió unes companyes de classe ens varem fer una exposició sobre la creativitat a les aules, tant en primària com en cursos posteriors. El que varem treure en clar es que és un procés d’originar idees originals amb valor, que s’ha de fomentar en cada curs de l’escolarització per poder obtindre un futur personal i diferent al dels demés.

Educació de les emocions

Com a persones capaços de conviure amb altres, treballar conjuntament i compartir experiències,  tenim emocions, i que és això de les emocions?

Les emocions les trobem en la vida de totes les persones, pràcticament en tot el que fem, tot i això, encara que estan presents contínuament en la nostra vida alhora de definir el que són les emocions és un tant complicat.

Però de manera general tenint en compte totes les vies d’investigació podem dir que les emocions són respostes a estímuls significatius que es produeixen en tres sistemes o components: el que tracta la neurofisiologia – bioquímica, el motor o conductual y el cognitiu o d’experiència.

Quant parlem d’emocions, lligat a aquest concepte en trobem, l’afecte, estats d’ànim el temperament i els sentiments, que també formen part del dia a dia.

Per a què educar les emocions?

Professor Toshiro Kanamori

L’educació en les emocions és molt important ja que les fem servir a diari, per tant em d’usar-les bé, un clar exemple de com educar les emocions el podem veure en el vídeo -documental en el que durant tot un curs escolar el professor Thoshiro Kanamori educa els seus alumnes en aquest menester, és impactant veure com es fa servir del que els xiquets escriuen en les seues cartes en les que conten als seus companys coses de les seues vides, i així el professor tracta de fomentar la empatia entre els companys, i fer possible que es creen lligams entre ells.

Aquest procedir del senyor Kanamori fa que els xiquets veguen que els seus companys els entenen i es senten recolzats per els seus iguals, sentint-se part d’un grup en el que tots pateixen i riuen junts, en el que la solidaritat entre companys és un dels pilars fonamentals del grup, però el més important que el professor ensenya als seus alumnes és la importància de que te la vida, i que han de saber viure-la, però no sols, han de deixar que els demés entren al seu cor.